Alerting Infrastructure!

Any de creació i/o de finalització: 2003
Autor: Jonah Brucker-Cohen
tags: intervenció, net, art contemporani, interacció web, usuaris, conexió, teoria tecnològica
Descripció:
Molt semblant a la idea del projecte anterior, Alerting Infrastructure! és un comptador de visites físic. És tracta d'un trepant connectat a una web que registra cada visita que rep en una senyal elèctrica que activa l'aparell, fent un forat al mur de la galeria on estigui ubicat. La idea principal de la peça és amplificar i fer conscient el fet de que cada cop l'espai virtual està ocupant més territori de l'espai físic. La quantitat de danys estructurals que es causin en l'espai real dependran de la visibilitat de la web a la xarxa. Irònicament un cop s'entrava a la web el missatge següent apareixia: "Your visit has contributed to 0.00432 % of the destruction of the(nom de la galeria) in (nom del lloc)! Thanks for visiting!
Projecte expositiu:
Obra de caire eminentment expositiu en sala però que dependrà de les estratègies de difusió online esmentades en l'apartat l'acte expositiu.




Chimera Obscura

Any de creació i/o de finalització: 2001 - 2003
Autor: Richard Rinehart i Shawn Brixey

Descripció:
Es tracta d'una instal·lació robòtica realitzada per l'exposició temporal "Gene(sis), Contemporary Art Explores Human Genomics"que parla sobre l'estructura de la genètica i de les interaccions entre els usuaris en xarxa. L'obra elabora un discurs meta lingüístic entre la fantasia futurista, la recerca genètica i l'art. El robot té un cervell connectat a una web programada amb una sèrie d'algoritmes en la qual es mostra una porció del laberint format sobre la superfície d'una empremta dactilar ampliada ubicada a la sala de l'exposició. Els usuaris es veuen obligats a resoldre el trencaclosques a través de proves, de jocs programats en diferents fases que van deixant rastres (empremtes) per als altres usuaris, de manera que entre tots puguin desfer el laberint. Hi ha però una trampa, un minotaure que vigila l'embolic representat en forma d'algoritme matemàtic que es dispara quan l'usuari comet i error, causant un reset.
L'obra presenta una doble perspectiva, per una banda els usuaris que no veuen què passa i per l'altre els visitants a l'espai físic que observen com la càmara situada damunt la imatge es belluga de forma imprecisa sense poder saber quina serà la propera decisió que faran els usuaris.

Projecte expositiu:
Obra de caire eminentment expositiu en sala.




My boyfriend comes from the war

Any de creació i/o de finalització: 1998
Autor: Olia Lialina

Descripció:
Es tracta d'una meta-narració virtual inestable, creada a partir de les decisions que l'usuari prengui durant la navegació a través del joc amb les paraules i les imatges vinculades a fragments del relat. Va ser la primera obra de Net.Art que es va vendre a la història. La historia és sempre diferent però es pot dir que versa sobre la conversa que tenen una noia i la seva parella que acaba de tornar de la guerra. És l'equivalent digital als llibres que et permetien escollir el final a través de decisions puntuals en l'argument.

Projecte expositiu:
Destinat a ser vist per Internet de forma exclusiva i a ser difós a través de portals de net.art com Ars.Teleportacia.org




Own, be owned or remain invisible

Any de creació i/o de finalització: 1998
Autor: Heath Bunting

Descripció:
Own, be owned or remain invisible és a primer cop d'ull, un exemple de l'ús dels hipervincles a Internet, una autoreferenciació del llenguatge del codi per crear una narració que oculta en cada una de les seves paraules un redireccionament a una web amb el mateix nom (www.mission.com, www.asking.com, etc.). L'objectiu principal de l'obra és demostrar com l'apropiament corporativista també s'ha instaurat a la xarxa, saturant-la d'informació i "dominant" l'espai dels dominis. Cada cop que l'usuari clica en un dels conceptes, aquest canvia de color i es fa més present, fins que finalment en el text tan sols queden remarcades en color clar una sèrie de paraules que fan referència directa a la figura de Heath Bunting i a la dels seus familiars. És un doble discurs elaborat a través de la intervenció del públic. Bunting parla de l'apropiament dels dominis per part de les indústries, "no es salva res", però en canvi allibera totes aquelles que ell "domina", les incorpora al codi de la web i les manté estàtiques, sense cap link elaborant el següent text:

Heath Bunting Heath Bunting flyposter, graffiti artist art radio pirate bulletin board Heath Kings Cross phone-in,Heath Heath. mother bogus Glaxo
website Heath Heath Heath Anti with E Backspace cyberlounge Heath jodi.org, Heath CCTV marketing databases.create disbelief. Heath http://www.irational.org

Projecte expositiu:
Destinat a ser vist per Internet de forma exclusiva i a ser difós a través de portals de net.art com Ars.Teleportacia.org

Vote auction.net

Any de creació i/o de finalització: primera versió març-juliol del 2000 segona versió nov. del 2000
Autor: James Baumgartner

Descripció:
Es tracta d'una pàgina web ideada per James Baumgartner que posteriorment va ser adquirida pel col·lectiu rtmark. A grans trets, la seva proposta plantejava substituir les ineficients institucions democràtiques del sistema d'eleccions nord-americà per pragmàtiques solucions empresarials del sector privat. La idea era molt simple: subhastar els vots presidencials dels ciutadans al millor postor corporatiu.
Tot va començar amb l'aparició d'una web que proposava als desencantats i/o dubitatius electors nord-americans vendre els seus vots de cara a les eleccions presidencials capitanejades per Al Bore i G.W. Bush. L'operació es completava amb la compra d'aquests mateixos vots per companyies privades que havien de competir entre elles per aconseguir-los. Així, setmana rere setmana, els usuaris de la pàgina van poder comprovar a través d'un simplificat panell informatiu, la cotització d'aquests vots en funció de l'estat en el que es trobaven.
Evidentment, es tractava de un projecte de simulació que Baumgartner s'encarregava d'actualitzar periòdicament amb dades inventades, però la repercussió mediàtica no es va fer esperar. Van ser nombrosos les articles de premsa i les entrevistes televisades tant als indignats i desconcertats polítics, com al responsable de la pàgina. A tot arreu del món, els periodistes que van cobrir la història, no van poder evitar comentar tot allò que el seu autor estava esperant: que les empreses privades sempre han comprat vots durant les eleccions nord-americanes, i que la governamentalitat dels EUA depèn d'un sistema democràtic que no atorga la victòria presidencial a qui més vots aconsegueix (tampoc aquí malauradament…).
Degut principalment a la seva contextualització independent, i sobretot, aliena al món de l'art, a més a més del seu look empresarial, voteauction.com es va convertir durant uns mesos, en un vertader projecte tàctic que funcionava com a paradigma del Cavall de Troia (trojan.horse) mediàtic. La principal virtut d'aquesta experiència va ser que mantenia el seu espai de convocatòria i difusió a la xarxa, mentre els seus efectes provocaven una sèrie de conseqüències en el món real. Finalment el projecte es va dissoldre després de que el propi Baumgartner declarés en unes entrevistes (i forçat per l'FBI) que era estudiant d'art…

Projecte expositiu:
El cas de voteauction és un un dels clàssics pranks als mass media, que s'encarreguen de difondre el "bulo" i a promocionar sense saber-ho tota l'estratagema mediàtica.

No fun

Any de creació i/o de finalització: 2010
Autor: Eva and Franco Mattes aka 0100101110101101.ORG


Descripció:
Es tracta d'un vídeo que mostra de forma visual les reaccions que suscita una performance realitzada per Franco Mattes a través de la xarxa. La performance en qüestió va consistir en connectar-se a l'anomenat chat roulette, una web que et permet xatejar de forma instantània i totalment random amb gent de tot el món a través de la teva webcam. L'artista es va penjar (en realitat era un simulacre, tan sols aparentava que estava penjat, però això els usuaris no ho sabien clar) i a continuació es va connectar al xat. El vídeo doncs recull les reaccions de la gent, la majoria de les quals comenta Eva Mattes van ser impassibilitat, és a dir, la indiferència total. D'altres es van mostrar estupefactes, incrèduls i fins hi tot n'hi va haver que van captar la broma i se'n van riure. Comenta la parella que tan sols una persona va trucar a la policia.

Projecte expositiu:
En aquest cas es pot considerar el projecte com a peça de caràcter objectual, apte per ser exposar en una galeria o senzillament difós a través de la xarxa com a vídeo viral o com a performance artística.

World Trade Organization prank

Any de creació i/o de finalització: 1999
Autor: rtmark i The Yes Men

Descripció:
Al novembre de 1999, rtmark va crear una pàgina anomenada www.gatt.org, que parodiava l'estètica i els continguts de l'Organització Mundial del Comerç (World Trade Organization WTO). El predecessor de la WTO era l'Acord Global de Tarifes i Comerç, que correspon a les sigles GATT en anglès. A principis del 2000, rtmark va transferir la còpia al grup d'impostors The Yes Men, que van rebre un mail de la WTO convidant el seu director general, Mike Moore, a parlar en una conferència sobre matèries relacionades amb el comerç internacional. The Yes Men va decidir enviar un representant substitut de Moore, un tal Dr. Andreas Bichlbauer que va pronunciar una conferència descrivint les idees de la WTO en termes horrorosament severs, i suggerint la substitució d'institucions democràtiques ineficients, com les eleccions, per solucions del sector privat, de la mateixa manera que ho va fer voteauction.net. Curiosament cap dels advocats presents va expressar cap consternació davant de les propostes de Bichlbauer. A part d'aquesta conferència la falsa WTO va realitzar speekings a Àustria, Finlandia, Sidney i fins hi tot a la Nova York, on va proposar en una conferència a la Universitat de Plattsburgh que per eliminar la fam mundial els pobres haurien de menjar hamburgueses.


Projecte expositiu:
Enmarcat dins les pràctiques activistes i estètiques que es mouen en l'alegalitat, el projecte de Gatt.org es contempla com a arxiu d'una experiència històrica, recollida avui dia en la pròpia pàgina dels qui ho van crear i en les d'altres col·lectius artivistes. A més a més The Yes Men van realitzar un DVD documental sobre tot el procés, titulat "The Yes Men Fix The World", on no només parlen del cas de la WTO sinó també de la suplantació de la DOW Chemical, a través de la qual van acceptar responsabilitat per tots els danys causats amb el NAPAL, desenvolupat per la mateixa DOW. Un vídeo particularment útil com a eina de conscienciació en instituts, universitats i la societat de consum en general.

Nike Ground

Any de creació i/o de finalització: octubre de 2003
Autor: Eva and Franco Mattes aka 0100101110101101.ORG i Public Netbase t0

Descripció:
El Nike Ground és un projecte de suplantació d'indentitat realitzat a la plaça Karlsplatz de Vienna. Es tracta d'una suposada estratègia d'ocupació mercantilística d'una plaça profundament marcada per fets històrics durant la Segona Guerra Mundial. El col·lectiu 0100101110101101.ORG juntament amb Public Netbase t0 va decidir que volia utilitzar l'espai d'una ciuat sencera com a espai de projecció d'una enorme performance hiperreal: "queríamos producir una alucinación colectiva para alterar la percepción de la ciudad de una forma total e inmersiva". L'acció feia ús d'una sèrie d'eines pròpies del màrketing. Van muntar una central d'operacions amb tancs contenidors equipats amb tecnologia d'última generació la qual funcionava com a aparador del projecte de la falsa NIKE i informava a tot el públic de la ciutat sobre les fases del projecte. Es va crear un model de sabatilla esportiva específic per l'ocasió i es va presentar un projecte d'intervenció escultòrica en l'espai de la plaça, proposant una escultura de 36 m de llarg que representava la marca característica de l'empresa americana, el swoosh. A més a més es comentava que tot formava part d'una nova campanya de NIKE que es reproduiria per tota Europa, canviant el nom de places i carrers per noms com Nikesquare, Nikestreet, Piazzanike, Plazanike, Nikestrasse o com era el cas a Vienna, per Nikeplatz.
Naturalment NIKE hi va interposar recursos legals per usurpació d'identitat i drets de copyright de la marca, encara que no de manera fructífera ja que finalment van perdre el litigi. El motiu, diu Marco Mattes, és molt senzill, teniem un advocat millor que el seu. En una entrevista amb Laura Baigorri Marco diu "Hem guanyat la causa essencialment perquè NIKE no estava preparada per afrontar un procés legal contra una obra d'art. Els seus advocats estan instruïts per tractar processos socials habituals o contra activistes polítics, però nosaltres no som ni una cosa ni l'altre. NIKE ho savia des del començament, però va voler procedir legalment i al final han pagat les conseqüències."
Cal entendré doncs que 01.org és un col·lectiu que malgrat es dediquen a realitzar accions amb força contingut polític, es declaren íntegrament artistes i com a tals declaren que la seva única responsabilitat és ser irresponsable. A més es defineixen com una organització internacional sostinguda financerament pel món de l'art.
La idea principal de la performance era fer evident la influència que les grans marques exerceixen en la quotidianitat de la gent, imposant-se de forma furtiva i manipulant els nostres hàbits de conducta. "En realidad, hace años que les hacemos publicidad con nuestro cuerpo cada vez que nos ponemos ropa firmada y ahora es precisamente el momento de reapropiarse de todo esto."

Projecte expositiu:
En el mateix espai performatiu durant el procés de l'acció.




Reamweaver

Any de creació i/o de finalització: 2001
Autor: The Yes Men i ®TMark

Descripció:
Reamweaver és un software lliure que aprofitant-se del nom del software de creació de pàgines web principal, Dreamweaver, esdevé una eina de creació de còpies (mirrors) d'altres pàgines web. Elaborada pel grup activista The Yes Men, famós per crear còpies de les webs de l l'Organització Mundial pel Comerç i de la famosa DOW Chemical entre d'altres. Còpies que tan sols són idèntiques en aparença, però que han vist modificats els continguts per tal de fer una crítica contra l'economia neoliberal globalitzada de forma irónica i satírica.
Per a realitzar el clon tan sols fa falta descarregar el pack comprimit en .zip des de la web (link superior) i instal·lar-lo en un proveïdor de domini que haguem contractat prèviament. Després d'haver configurat quina web es vol impersonar, l'usuari és lliure de modificar-ne les imatges i el text per tenir així una còpia alterada.

Projecte expositiu:
Donat que és una eina que requereix uns coneixements precisos sobre programació web i que està enfocada a la comunitat activista, la seva difusió a nivell operatiu queda reservada als portals de comunitats net.artivistes. Ca recalcar però, que l'èxit en la difusió d'aquesta eina no recau en el fet de promocionar-la com a tal sinó d'aconseguir fer visibles en els mass media els clons de les webs oficials. 

Biennale.py

url: http://www.0100101110101101.org/home/biennale_py/techspecs.html
Any de creació i/o de finalització: 2001
Autor: 0100101110101101.org i epidemiC

Descripció:
Es tracta del desenvolupament d'un virus informàtic com a peça feta en nom de l'art. Realitzat específicament per a la celebració de la Biennal de Venècia i estès des del Palau d'Eslovènia, es tracta d'un virus programat amb llenguatge Python que un cop executat busca tots els arxius del sistema amb extensió  .py i .pyw, (arxius interns del sistema) per després copiar-hi en el seu interior la següent línia de codi:

# biennale.py ___ go to ___ 49th Biennale di Venezia ###

El virus va tenir ràpida repercussió i no trigar en ser detectat per les principals companyies antivirus, les quals van crear les mesures de control conseqüents. El virus està penjat a la web del grup de forma lliure, disponible per a que tothom qui vulgui el descarregui, el desmantelli, l'investigui però sempre hi quan sigui per a profits no agressius ni violents. El grup 01.org avisa a més, que en cas que el virus fos eradicat de la xarxa i fins hi tot de la seva web, ells sempre en conservaran una còpia en el seu disc dur, allunyat de la vista dels antivirus.

Projecte expositiu:
En aquest cas la difusió del virus és duta a terme pel propi virus, que un cop introduït a la xarxa es reprodueix de forma infinita.




Biennale.py

Any de creació i/o de finalització: 2001
Autor: 0100101110101101.org i epidemiC

Descripció:
Es tracta del desenvolupament d'un virus informàtic com a peça feta en nom de l'art. Realitzat específicament per a la celebració de la Biennal de Venècia i estès des del Palau d'Eslovènia, es tracta d'un virus programat amb llenguatge Python que un cop executat busca tots els arxius del sistema amb extensió  .py i .pyw, (arxius interns del sistema) per després copiar-hi en el seu interior la següent línia de codi:

# biennale.py ___ go to ___ 49th Biennale di Venezia ###

El virus va tenir ràpida repercussió i no trigar en ser detectat per les principals companyies antivirus, les quals van crear les mesures de control conseqüents. El virus està penjat a la web del grup de forma lliure, disponible per a que tothom qui vulgui el descarregui, el desmantelli, l'investigui però sempre hi quan sigui per a profits no agressius ni violents. El grup 01.org avisa a més, que en cas que el virus fos eradicat de la xarxa i fins hi tot de la seva web, ells sempre en conservaran una còpia en el seu disc dur, allunyat de la vista dels antivirus.

Projecte expositiu:
En aquest cas la difusió del virus és duta a terme pel propi virus, que un cop introduït a la xarxa es reprodueix de forma infinita.


S.O.S. Science of Sharing

Any de creació i/o de finalització: 2009
Autor: Col·lectiu Platoniq

Descripció:
S.O.S. és una eina multimèdia realitzada pensada per a ser utilitzada amb pantalla tàctil i destinada a ajudar a coordinar esforços entre usuaris que busquin objectius comuns. A través d'una interfície d'estètica 2.0 els usuaris poden penjar vídeos agrupats en "reptes, solucions i propostes" als quals a la vegada es poden etiquetar segons la preferència de cada usuari (software, negocis, oci…). Inspirat en l'Speaker's Corner, està lligar a projectes anteriors de Platoniq, com són la Burn Station i el Banco Común de Conocimientos.És un dispositiu informàtic per deixar missatges (ofertes, demandes i alertes ciutadanes) en espais públics i events que posa en contacte persones d'una mateixa zona que volen compartir informació i recursos.
El funcionament és senzill, d'una banda hi ha la possibilitat de penjar el teu propi vídeo, gravant-lo amb la mateixa càmera del dispositiu i afegint dades específiques sobre el tema. Per altra banda es pot contestar a les propostes enviades per altres usuaris els quals seran avisats mitjançant SMS i podran decidir si posar-se o no en contacte amb la persona que hagi respost.

Projecte expositiu:
Donat que és un dispositiu multimèdia amb independència de hardware (tot i que no queda encara clar si es podrà accedir de forma independent amb ordinadors privats), considero que la forma més lògica de presentar-la és en centres culturals, instal·lant-la en biblioteques i centres de producció.


 

.

e-barcelona.org. Fòrum de cultura

Any de creació i/o de finalització: Abril 2003
Autor: Daniel García Andújar a través de Technologies to the people http://www.danielandujar.org/

Descripció:
Es tracta juntament amb e-valencia, e-madrid, e-paisaje, e-sevilla i e-stuttgart, d'una sèrie de portals de debat i difusió d'informació a la xarxa orientats a les necesitats culturals de les respectives ciutats, i on els usuaris són els encarregats de generar els continguts. Es tracta de la creació d'una plataforma, entesa com a espai cooperatiu, que permet compartir la (contra)informació entre els ciutadans. El cas particular de e-barcelona, estava pensat per preparar el terreny davant l'imminent Fòrum de cultures, motiu pel qual Andújar en fa esmena al subtítol.

Projecte expositiu:
Al tractar-se d'un projecte de caire social i comunitari, el sistema més idoni per a fer visible la iniciativa podria ser aprofitant l'espai físic real, organitzant events de forma esporàdica en diferents punts del nucli urbà. A través d'estacions mòbils amb ordinadors connectats, que permetessin als usuaris fer una aproximació insitu de l'eina a través de voluntaris especialitzats.